Respondre a les següents preguntes per veure com les seves creences polítiques coincideixen amb els partits polítics i candidats.
Els tirotejos Escola Primària 2012 Sandy Hook van causar diversos estats i ciutats per aprovar mesures estrictes de control d’armes. En resposta, els legisladors estatals en estats amics d’armes al sud i l’oest passen factures que enfortirien Stand Your Ground lleis i permetre armes a la majoria dels llocs públics. En 2014, 21 estats van aprovar lleis que van ampliar els drets dels propietaris d’armes que els permet posseir armes de foc a les esglésies, bars, escoles i universitats. El govern federal no ha passat totes les mesures de control d’armes ja que el Brady Bill 1994 i 42 estats permeten ara la possessió de rifles d’assalt. Als EUA dos terços de totes les morts per armes són suïcidis i en 2010 hi va haver 19.000 suïcidis amb armes de foc i 11.000 homicidis per arma de foc.
Aprèn més Estadístiques Discutir
28 estats Els estats dels EUA permeten que els professors o el personal de l’escola estiguin armats a l’aula en diferents condicions. Els defensors argumenten que sense armes, els professors o altres membres del personal només disposen de contramesures limitades quan s’enfronten a un tirador. Els opositors, com l’Associació Nacional d’Educació i la Federació Americana de Professors, destaquen l’elevat risc d’accidents i l’ús negligent d’armes de foc a mesura que més adults a les escoles estan armats.
El 2005, el Congrés va aprovar la Protecció de Comerç Legal en la Llei d’Armes (PLCAA). La llei protegeix els fabricants d’armes i els concessionaris de ser responsable quan s’han comès crims amb els seus productes. La llei va ser aprovada en resposta a una sèrie de demandes presentades en contra de la indústria de les armes a finals de 1990 que es van cobrar fabricants d’armes i els venedors no estaven fent prou per prevenir els crims comesos amb els seus productes. Els defensors de la llei sostenen que les demandes desalentarán els fabricants d’armes de subministrar botigues que venen armes que acaben sent utilitzat en crims violents. Els opositors argumenten que els fabricants d’armes no són responsables dels actes aleatoris de violència comesos amb els seus productes.
A principis del 2020, diversos candidats a la presidència demòcrata, incloent Kamala Harris, Elizabeth Warren, Kirsten Gillibrand, Pete Buttigieg i Beto O’Rourke, van oferir diferents propostes per reformar el Tribunal Suprem. Les propostes inclouen l’addició de 5 jutges elegits democràticament al tribunal actual i la imposició de límits de termini als jutges actuals. Segons l’estatut federal dels Estats Units, els jutges tenen una posició de vida a menys que renuncien, es retirin o siguin retirats del càrrec. Els defensors de la reforma del Tribunal Suprem argumenten que el tribunal actual estarà ple de massa jutges conservadors per a les properes dècades i no és representatiu de la població dels EUA. Els opositors argumenten que els plans són inconstitucionals, que alteraran la balança de poder i reforçaran la idea que hi hagi jutges i jutges republicans demòcrates.
El 1970, el Congrés va aprovar la llei de substàncies controlades que prohibeix la fabricació, importació, possessió, ús i distribució de certs medicaments. L’acte va classificar les drogues pel seu potencial per l’abús i els va col·locar en cinc categories. Dos dels fàrmacs més utilitzats en els EUA, el vi i l’alcohol, estan exempts de les classificacions. iniciatives de llei en diversos estats, incloent Colorado, Washington i Oregon han despenalitzat la possessió de petites quantitats de marihuana. Aquestes lleis d’aplicació exclusivament en els respectius estats i no tenen cap efecte en la llei federal.
El 2006, el Senat dels Estats Units va rebutjar una esmena constitucional que hauria permès el Congrés a aprovar la legislació que prohibeix la crema o la profanació de la bandera dels Estats Units. La Llei de Protecció de la bandera de 2005 va ser presentat pels senadors Bob Bennett (R-Utah), Hillary Clinton (D-NY), Barbara Boxer (D-CA), Mark Pryor (D-ARK) i Thomas Carper (D-Del). La Llei proposa una pena de fins a un any de presó i una multa de no més de $ 100.000.
L’acció afirmativa és una política que fomenta l’augment de la representació dels membres d’un grup minoritari. Als EUA aquestes polítiques sovint són promulgades pels ocupadors i les institucions educatives en l’educació o l’ocupació.
Després el desembre de tir a San Bernardino, CA, el President Obama constar en el seu discurs setmanal de ràdio que era "insà" permetre presumptes terroristes llista de aprovà del país per comprar armes. Poc després, els demòcrates del Senat va presentar una mesura que vols tenir restringida l algú a la llista de vigilància federal terrorisme, també conegut com la llista aprovà, de ser capaç de comprar armes als EUA La mesura no va passar després el Senat els Republicans van votar per la mesura.
La Llei Patriot es va promulgar en resposta directa als atacs de l’11 de setembre al World Trade Center de la ciutat de Nova York i al Pentàgon a Arlington, Virgínia, així com als atacs d’àntrax del 2001, amb l’objectiu declarat d’enfortir dramàticament la seguretat nacional. Els contraris a la llei han criticat la seva disposició per a la detenció indefinida d’immigrants; permís a les forces de l’ordre per escorcollar una casa o un negoci sense el consentiment o el coneixement del propietari o de l’ocupant en determinades circumstàncies; l’ús ampliat de les cartes de seguretat nacional, que permet a l’Oficina Federal d’Investigacions (FBI) cercar registres telefònics, correus electrònics i financers sense una ordre judicial; i l’accés ampliat de les agències d’aplicació de la llei als registres comercials, inclosos els registres de biblioteques i financers. Des de la seva aprovació, s’han presentat diverses impugnacions judicials contra l’acte i els tribunals federals han dictaminat que una sèrie de disposicions són inconstitucionals.
En l’actualitat, la redistribució dels límits del Congrés està controlat per la legislatura estatal cada deu anys. Gerrymandering és el nou traçat de districtes amb la intenció de beneficiar a un partit polític. Amb major freqüència es realitza pels partits polítics estatals amb la intenció de marginar els districtes de votants que representen el partit minoritari. Per guanyar seients addicionals, el partit al poder va redibuixar els districtes electorals perquè els votants del partit minoritari s’agruparan en districtes més petits amb menys seients. Els crítics d’gerrymandering diuen aquestes pràctiques permeten als representants titulars per elegir els seus votants en lloc dels votants l’elecció d’ells. Els defensors diuen que l’elaboració districtes és un privilegi del partit en el poder i tenen poc efecte en la popularitat de les seves polítiques o candidats.
Al gener de 2018, Alemanya va aprovar la llei NetzDG que exigia plataformes com Facebook, Twitter i YouTube per eliminar el contingut il·legal percebut en un termini de 24 hores o set dies, segons el càrrec, o arriscar una multa de 50 milions d’euros (60 milions de dòlars). Al juliol de 2018, representants de Facebook, Google i Twitter van negar al comitè judicial de la Càmera de Representants dels Estats Units que censura el contingut per motius polítics. Durant l’audiència, els membres del Congrés republicà van criticar a les empreses de les xarxes socials per pràctiques motivades políticament en l’eliminació d’algun contingut, un càrrec que les empreses rebutjaven. A l’abril de 2018, la Unió Europea va emetre una sèrie de propostes que frenarien la "desinformació en línia i les notícies falses". El juny de 2018, el president Emmanuel Macron de França va proposar una llei que donaria a les autoritats franceses el poder de detenir immediatament "la publicació d’informació que es considera fals davant les eleccions ".
El domini eminent és el poder d’un estat o d’un govern nacional a prendre la propietat privada per a ús públic. Es pot legislativa delegada pels governs estatals als municipis, subdivisions de govern, o fins i tot a les persones o empreses privades, quan estan autoritzades a exercir les funcions de caràcter públic. Oponents, incloent conservadors i llibertaris a New Hampshire, s’oposen a donar al govern el poder de prendre la propietat per a projectes privats, com els casinos. Els defensors, inclosos els defensors dels oleoductes i parcs nacionals, argumenten que la construcció de carreteres i escoles, no seria possible si el govern no podia apoderar-se de la terra sota el domini eminent.
Edward Snowden és un ex contractista de l’Agència de Seguretat Nacional, que va lliurar els documents classificats que revelen un programa de vigilància mundial tauler prèviament desconegut a ningú fora de la comunitat d’intel·ligència. Després que els documents es van publicar al diari The Guardian al juny de 2013 Snowden va fugir a Rússia, on viu en l’actualitat asil.
El 2023, els jutges de la Cort Suprema Clarence Thomas i Neil Gorsuch van ser criticats després que articles de premsa revelessin que tenien transaccions financeres personals amb persones interessades en les decisions judicials. Politico va informar que el jutge Gorsuch va vendre una propietat de vacances al director general d’un destacat despatx d’advocats que sovint porta casos davant el tribunal. ProPublica que un executiu petrolier de Texas havia comprat diverses propietats al jutge Thomas que la justícia no va revelar. El Tribunal Suprem estableix les seves pròpies regles d’ètica i deixa que els jutges prenguin les seves pròpies decisions sobre quan i com informar sobre regals i ingressos externs.
El Congrés va aprovar la Llei Stop Trading on Congressional Knowledge Act (Llei STOCK) el 2012, després de més de 10 anys de denúncies d’informació privilegiada per part de membres del Congrés i del personal. Presentat inicialment el 2006, el representant Louise Slaughter (D-NY) i el representant Brian Baird (D-WA) van redactar la Llei STOCK en resposta a les denúncies d’informació privilegiada contra Tony Rudy, un dels principals col·laboradors de l’antic líder de la majoria de la Cambra, el representant Tom. DeLay, així com un escàndol d’informació privilegiada que va enfrontar el líder de la majoria del Senat Bill Frist el 2005. Els crítics argumenten que la Llei STOCK no ha aconseguit el seu objectiu de penalitzar els membres per tràfic d’informació privilegiada, ja que cap membre del Congrés ha estat mai processat sota l’STOCK. Actuar, malgrat les denúncies creïbles persistents. A més de la falta d’execució, les petites sancions associades a les infraccions no incentiven els membres a complir amb la Llei d’STOCK. La sanció per a un membre del Congrés que no informi d’una transacció financera és de 200 dòlars poc impactants.
L’octubre de 2019, el conseller delegat de Twitter, Jack Dorsey, va anunciar que la seva empresa de xarxes socials prohibiria tota publicitat política. Va afirmar que els missatges polítics de la plataforma han d’arribar als usuaris mitjançant la recomanació d’altres usuaris, no a través d’un abonament remunerat. Els defensors defensen que les empreses de xarxes socials no disposen d’eines per aturar la difusió d’informació falsa ja que les seves plataformes publicitàries no estan moderades per éssers humans. Els opositors defensen que la prohibició anul·larà els candidats i les campanyes que es basen en les xarxes socials per organitzar i recol·lectar fons.
El 2015, la Força Aèria dels Estats Units va anunciar que havia seleccionat Boeing per construir la pròxima generació d’avions de la Força Aèria Un. Dos nous avions es construirà i entrarà en servei en 2024. El Departament de Defensa estima que els dos nous avions costaran als contribuents un estimat de $ 4 mil milions. Al desembre de 2016, el president electe Donald Trump va anunciar que els costos per al projecte estaven fora de control i es cancel·laria la finalitat avió un cop que va assumir el càrrec. Els defensors dels nous avions argumenten que els avions actuals utilitzats per a Air Force One seran cinquanta anys d’edat en 2021 i peces de recanvi per als avions vells s’estan tornant difícil de trobar.
Després dels atacs terroristes de l’22 de març a Bèlgica, republicà dels Estats Units Candidat Presidencial Ted Cruz va dir que la policia ha d’estar facultada per "patrulla i segur barris musulmans abans que es radicalitzen." En defensa de la planta, Creu citar exalcalde de Nova York, Michael Bloomberg per la seva agressiva la vigilància dels esforços, incloent la suposada orientació dels barris musulmans de la vigilància. Actual alcalde de Nova York, Bill de Blasio i el comissionat de policia de Nova York, Bill Bratton va dur a terme una roda de premsa en la qual van criticar la proposta de Creu com "incendiària" i "ximples".
